ELS OXOÀCIDS I LES OXOSALS

OXOÀCIDS

Són composts de fórmula general  H_xE_yO_z, on E és un element no metàl·lic o bé un metall de transició amb estat d'oxidació elevat (per exemple, Cr o Mn). A partir de les normes IUPAC 2005, hi ha importants canvis en la seva nomenclatura: s'accepten encara bastants noms tradicionals (amb algunes puntualitzacions), desapareix la nomenclatura sistemàtica (tipus tetraoxosulfat(VI) d'hidrogen) i es recomana emprar la nomenclatura d'addició o la d'hidrogen sobretot si es vol donar informació sobre l'estructura de l'oxoàcid.

Per això, mantenim les normes de la nomenclatura tradicional i, només per al batxillerat, comentarem les nomenclatures d'addició i d'hidrogen.

Amb la nomenclatura tradicional o clàssica  s'anomenen com àcid i a continuació el nom de l'element no metàl·lic amb la terminació i el prefix adequats per indicar la seva valència. Recordem els noms tradicionals per indicar les valències:

Exemples:

          H₂SO₄            el sofre és sofre(VI), per tant àcid sulfúric

          HClO              el clor és clor(I), per tant àcid hipoclorós

          H₃PO₄            P(V), per tant  àcid fosfòric  

          HNO₂             N(III), per tant  àcid nitrós

          HBrO₄            el brom és brom(VII), per tant àcid perbròmic

OXOSALS

Es poden considerar derivades dels oxoàcids per substitució de l'hidrogen per un metall. Es poden considerar formades per un anió, que prové de l'oxoàcid per pèrdua dels hidrògens, i un catió metàl·lic en una proporció adequada per aconseguir la neutralitat de càrrega. En realitat, els seus noms es formen a partir del nom de l'anió i del metall (consultau l'apartat d'ions).

# Amb la nomenclatura tradicional, s'anomenen canviant els sufixos ic i ós de l'àcid per  at i it respectivament, i a continuació de + el nom del metall especificant si cal el seu nombre d'oxidació o de càrrega. . Per exemple, una sal que derivi de l'àcid carbònic es dirà carbonat; si deriva de l'àcid hipoclorós, es dirà hipoclorit...

	anió	catió
CaCO3	CO32-	Ca2+	carbonat de calci
Fe(NO3)3	NO3-	Fe3+	nitrat de ferro(III) o nitrat de ferro(3+)
Al2(SO4)3	SO42-	Al3+	sulfat d'alumini
K2Cr2O7	Cr2O72-	K+	dicromat de potassi

# Amb la nomenclatura de composició o estequiomètrica, s'anomena l'anió sense especificar la càrrega (amb prefixos bis, tris, tetrakis..., si cal) i a continuació el metall amb el prefix multiplicador adient, si s'escau.

CaCO3	trioxidcarbonat de calci
Fe(NO3)3	tris(trioxidnitrat) de ferro
Al2(SO4)3	tris(tetraoxidsulfat) de dialumini
K2Cr2O7	heptaoxiddicromat de dipotassi

# Amb la nomenclatura d'addició, s'anomena l'anió indicant la seva càrrega i a continuacio el catió, indicant el nombre de càrrega si cal.

CaCO3	trioxidcarbonat(2-) de calci
Fe(NO3)3	trioxidnitrat(1-) de ferro(3+)
Al2(SO4)3	tetraoxidsulfat(2-) d'alumini

# Es formulen a partir de l'àcid corresponent substituint els seus hidrògens pel metall. El metall sempre s'escriu a l'esquerra del tot.

Exemples:

	àcid del qual prové
sulfat de sodi	(àcid sulfúric  H2SO4)	Na2­SO4
sulfit de calci	(àcid sulfurós H2SO3)	Ca2(SO3)2	CaSO3
carbonat de ferro(III)	H2CO3	Fe2(CO3)3
nitrit de bari	HNO2	Ba(NO2)2
fosfat d'amoni	H3PO4	(NH4)3PO4
dicromat de potassi	H2Cr2O7	K2Cr2O7
silicat de platí(II)	H4SiO4	Pt2SiO4
borat d'estronci	H3BO3	Sr3(BO3)2
metaarsenit de coure(II)	HAsO2	Cu(AsO2)2
nitrat de plata	HNO3	AgNO3
fosfit de zinc	H3PO3	Zn3(PO3)2

SALS BINARIES

SALS BINARIES

Les sals binàries són combinacions entre un metall i un no metall.


Com es formulen?
Es formulen seguint aquesta fórmula:

• MnNm [(M) és el metall i (m) la seua valència, (N) és el no metall i (n) la seua valència].

Com es nombren?
Es nombren amb:

•      Nomenclatura tradicional:

Primer el no metall, amb la paraula -ur i després el no metall acabat en -ic.
Si te dos valències s'utilitza -oso per a la menor i -ico per a la major.

FeCl3 :Clorur Férric.

• Sistemàtica o IUPAC

Primer el no metall acabat en -ur, s'afegixen dos prefixes que indiquen els àtoms del metall i del no metall.

FeCl3: Tricilorur de Ferro.

Co2S3: Trisulfur de dicobalt.

• Stock

És la més utilitzada, primer el no metall acabar en -ur, després la preposició de i per últim el metall amb la seua valència en números romans.

FeCl3: Clorur de Ferro (III).

ELS ÒXIDS,ELS HIDRURS I ELS HIDRÒXIDS

ÓXIDS

Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat d´oxidació -2, i altres elements. Per exemple són òxids l'òxid nitros (NO), o el diòxid de nitrogen(NO₂). Els òxids són molt comuns i variats en l'escorça terrestre. Són compostos binaris constituïts per oxigen i un element qualsevol, excepte el fluor. Els òxids es poden classificar en metàl·lics i no-metàl·lics.

• Per formular un òxid, primer s'escriu el símbol de l'element, després el de l'oxigen i, a continuació, s'intercanvien les valències. En els òxids, l'oxigen té valència 2.

• Per anomenar els òxids, es pot utilitzar la nomenclatura de Stock i la nomenclatura estequiomètrica. Per anomenar els òxids no metàl·lics, se sol utilitzar més la nomenclatura estequiomètrica que la de Stock.

ELS HIDRURS

Els hidrurs són compostos binaris constituïts per la combinació de l'hidrogen amb un altre element, que pot ser metàl·lic o no metàl·lic.

Hi ha tres tipus d'hidrurs:

• Hidrurs dels no-metalls de caràcter àcid. Són les combinacions de l'hidrogen amb els elements fluor, clor, brom, iode, sofre, seleni i tel·luri.

Tenen caràcter àcid, ja que les solucions aquoses d'aquests compostos tenen propietats àcides.

• Altres hidrurs de no-metalls. Són les combinacions de l'hidrogen amb un no-metall situat a l'esquerra en la llista donada per la IUPAC.

Es diferencien dels anterior en què les solucions aquoses que s'obtenen no presenten caràcter àcid.

• Hidrurs dels metalls. Són combinacions de l'hidrogen amb un metall.

HIDRÒXIDS

Els hidròxids són un grup de compostos químics formats per un metall, o un altre catió, i un o més anions hidroxils, en compte d'oxigen com succeïx amb els metalls diversos com és el sodi i el nitrogen ja que estos s'assemblen massa per les seues formes. L'hidròxid, combinació que deriva de l'aigua per substitució d'un dels seus àtoms d'hidrogen per un metall, està present en moltes bases. No ha de confondre's amb hidroxil, el grup OH format per un àtom d'oxigen i un altre d'hidrogen, característic dels alcohols i fenols. Antigament als hidròxids dels alcalins i de l'amoni se'ls coneixia amb el nom d'àlcalis, però este terme després de la implantació de la nomenclatura moderna s'usa més per a denominar a qualsevol substància que presenta caràcter alcalí. Els hidròxids es formulen escrivint el metall seguit del grup dependent amb la base d'un ió de radical adequat amb hidroxil; este va entre parèntesis si el subíndex és major d'un.

S'anomenen utilitzant la paraula hidròxid seguida del nom del metall, amb indicació del seu valència, si tinguera més d'una. Per exemple, el Ni (OH) 2 és l'Hidròxid de níquel (II) i el Ca (OH) 2 és l'hidròxid de calci (veja Nomenclatura Química) . Les dissolucions aquoses dels hidròxids tenen caràcter bàsic, ja que estos es dissocien en el catió metàl·lic i els ions hidròxid. Açò és així perquè l'enllaç entre el metall i el grup hidròxid és de tipus iònic, mentres que l'enllaç entre l'oxigen i l'hidrogen és covalent. Per exemple: NaOH (aq) -> Na+ (aq) + OH-

ELS ELEMENTS QUIMICS

 ELEMENTS QUÍMICS

Un element químic és un tipus de materia constituida por àtoms de la mateixa clase.En su forma més simple poseix un número determinat de protons en el seu nucli,fent-lo perteneixer a una categoria única clasificada con el nom atòmic, a un cuand aquest puga deplegar distintes masses atòmiques

LA TAULA PERIÒDICA

La taula periòdica dels elements classifica, organitza i distribuïx els distints elements químics d'acord amb les seues propietats i característiques; la seua funció principal és establir un orde específic agrupant elements.

Física i química

LA MATÈRIA 

La matèria és tot alló qué té massa(m) i volum(v).

 

La matèria està formada per àtoms 

 Elements: àtoms iguals formats per :

• Un nucli (protons i neutrons).

• Una escorça (electrons).

Fórmula per averiguar nºneutrons:
 A(nºmassip)-Z( nºatòmic)=N(nºneutron)

Fórmula per averiguar nºmassip:
Z(nºatòmic)+N(nºneutron)=A(nºmassip)

FORMES DE EXPRESSAR 

LA CONCENTRACIÓ D'UNA

SOLUCIÓ

 Les concentracions tenen diverses formes d'expressarse es pot expressar en:

• massa de solut per volum de solució: És una de les maneres més freqüents d'expressar la concentració de les substàncies dissoltes en aigua.

•  

 LA CROMATOGRAFIA

La cromatografia és una tècnica de separació  que consisteix en una mescla de substància a través d'un suport , aquestes es mouen a diferents velocitats.

És un conjunt de tècniques l'objectiu és separar els components d'una mezcla.Hi ha una separació efectiva en funció dels de cada component de la mescla.

LA DESTIL·LACIÓ 

Una tècnica de separació

  La destil·lació és el procés de separació, utilitzant vaporització i condensació de diferents líquids, sòlids dissolts en líquids o gasos utilizant el punt d'ebullició i fusió .

S'utilitza utensilis com :

• Matràs de destil·lació
• Termòmetre
• Refrigerant
•  Erlenmeyer
• Destil·lat

 

PRESENTACIÓ

 Hola soc Gabriel Cope aquest és una presentació de que faré el meus blogs.

  El que faré són blogs del que aprendre de l'assignatura de física i química                    assignatura que done amb el meu professor Juanfran .

   Posaré tant fórmules de física com processos de quimica com pot ser la destil·lació(imagen inferior).