ELS OXOÀCIDS I LES OXOSALS

OXOÀCIDS

Són composts de fórmula general  H_xE_yO_z, on E és un element no metàl·lic o bé un metall de transició amb estat d'oxidació elevat (per exemple, Cr o Mn). A partir de les normes IUPAC 2005, hi ha importants canvis en la seva nomenclatura: s'accepten encara bastants noms tradicionals (amb algunes puntualitzacions), desapareix la nomenclatura sistemàtica (tipus tetraoxosulfat(VI) d'hidrogen) i es recomana emprar la nomenclatura d'addició o la d'hidrogen sobretot si es vol donar informació sobre l'estructura de l'oxoàcid.

Per això, mantenim les normes de la nomenclatura tradicional i, només per al batxillerat, comentarem les nomenclatures d'addició i d'hidrogen.

Amb la nomenclatura tradicional o clàssica  s'anomenen com àcid i a continuació el nom de l'element no metàl·lic amb la terminació i el prefix adequats per indicar la seva valència. Recordem els noms tradicionals per indicar les valències:

Exemples:

          H₂SO₄            el sofre és sofre(VI), per tant àcid sulfúric

          HClO              el clor és clor(I), per tant àcid hipoclorós

          H₃PO₄            P(V), per tant  àcid fosfòric  

          HNO₂             N(III), per tant  àcid nitrós

          HBrO₄            el brom és brom(VII), per tant àcid perbròmic

OXOSALS

Es poden considerar derivades dels oxoàcids per substitució de l'hidrogen per un metall. Es poden considerar formades per un anió, que prové de l'oxoàcid per pèrdua dels hidrògens, i un catió metàl·lic en una proporció adequada per aconseguir la neutralitat de càrrega. En realitat, els seus noms es formen a partir del nom de l'anió i del metall (consultau l'apartat d'ions).

# Amb la nomenclatura tradicional, s'anomenen canviant els sufixos ic i ós de l'àcid per  at i it respectivament, i a continuació de + el nom del metall especificant si cal el seu nombre d'oxidació o de càrrega. . Per exemple, una sal que derivi de l'àcid carbònic es dirà carbonat; si deriva de l'àcid hipoclorós, es dirà hipoclorit...

	anió	catió
CaCO3	CO32-	Ca2+	carbonat de calci
Fe(NO3)3	NO3-	Fe3+	nitrat de ferro(III) o nitrat de ferro(3+)
Al2(SO4)3	SO42-	Al3+	sulfat d'alumini
K2Cr2O7	Cr2O72-	K+	dicromat de potassi

# Amb la nomenclatura de composició o estequiomètrica, s'anomena l'anió sense especificar la càrrega (amb prefixos bis, tris, tetrakis..., si cal) i a continuació el metall amb el prefix multiplicador adient, si s'escau.

CaCO3	trioxidcarbonat de calci
Fe(NO3)3	tris(trioxidnitrat) de ferro
Al2(SO4)3	tris(tetraoxidsulfat) de dialumini
K2Cr2O7	heptaoxiddicromat de dipotassi

# Amb la nomenclatura d'addició, s'anomena l'anió indicant la seva càrrega i a continuacio el catió, indicant el nombre de càrrega si cal.

CaCO3	trioxidcarbonat(2-) de calci
Fe(NO3)3	trioxidnitrat(1-) de ferro(3+)
Al2(SO4)3	tetraoxidsulfat(2-) d'alumini

# Es formulen a partir de l'àcid corresponent substituint els seus hidrògens pel metall. El metall sempre s'escriu a l'esquerra del tot.

Exemples:

	àcid del qual prové
sulfat de sodi	(àcid sulfúric  H2SO4)	Na2­SO4
sulfit de calci	(àcid sulfurós H2SO3)	Ca2(SO3)2	CaSO3
carbonat de ferro(III)	H2CO3	Fe2(CO3)3
nitrit de bari	HNO2	Ba(NO2)2
fosfat d'amoni	H3PO4	(NH4)3PO4
dicromat de potassi	H2Cr2O7	K2Cr2O7
silicat de platí(II)	H4SiO4	Pt2SiO4
borat d'estronci	H3BO3	Sr3(BO3)2
metaarsenit de coure(II)	HAsO2	Cu(AsO2)2
nitrat de plata	HNO3	AgNO3
fosfit de zinc	H3PO3	Zn3(PO3)2