ELS ÒXIDS,ELS HIDRURS I ELS HIDRÒXIDS

ÓXIDS

Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat d´oxidació -2, i altres elements. Per exemple són òxids l'òxid nitros (NO), o el diòxid de nitrogen(NO₂). Els òxids són molt comuns i variats en l'escorça terrestre. Són compostos binaris constituïts per oxigen i un element qualsevol, excepte el fluor. Els òxids es poden classificar en metàl·lics i no-metàl·lics.

• Per formular un òxid, primer s'escriu el símbol de l'element, després el de l'oxigen i, a continuació, s'intercanvien les valències. En els òxids, l'oxigen té valència 2.

• Per anomenar els òxids, es pot utilitzar la nomenclatura de Stock i la nomenclatura estequiomètrica. Per anomenar els òxids no metàl·lics, se sol utilitzar més la nomenclatura estequiomètrica que la de Stock.

ELS HIDRURS

Els hidrurs són compostos binaris constituïts per la combinació de l'hidrogen amb un altre element, que pot ser metàl·lic o no metàl·lic.

Hi ha tres tipus d'hidrurs:

• Hidrurs dels no-metalls de caràcter àcid. Són les combinacions de l'hidrogen amb els elements fluor, clor, brom, iode, sofre, seleni i tel·luri.

Tenen caràcter àcid, ja que les solucions aquoses d'aquests compostos tenen propietats àcides.

• Altres hidrurs de no-metalls. Són les combinacions de l'hidrogen amb un no-metall situat a l'esquerra en la llista donada per la IUPAC.

Es diferencien dels anterior en què les solucions aquoses que s'obtenen no presenten caràcter àcid.

• Hidrurs dels metalls. Són combinacions de l'hidrogen amb un metall.

HIDRÒXIDS

Els hidròxids són un grup de compostos químics formats per un metall, o un altre catió, i un o més anions hidroxils, en compte d'oxigen com succeïx amb els metalls diversos com és el sodi i el nitrogen ja que estos s'assemblen massa per les seues formes. L'hidròxid, combinació que deriva de l'aigua per substitució d'un dels seus àtoms d'hidrogen per un metall, està present en moltes bases. No ha de confondre's amb hidroxil, el grup OH format per un àtom d'oxigen i un altre d'hidrogen, característic dels alcohols i fenols. Antigament als hidròxids dels alcalins i de l'amoni se'ls coneixia amb el nom d'àlcalis, però este terme després de la implantació de la nomenclatura moderna s'usa més per a denominar a qualsevol substància que presenta caràcter alcalí. Els hidròxids es formulen escrivint el metall seguit del grup dependent amb la base d'un ió de radical adequat amb hidroxil; este va entre parèntesis si el subíndex és major d'un.

S'anomenen utilitzant la paraula hidròxid seguida del nom del metall, amb indicació del seu valència, si tinguera més d'una. Per exemple, el Ni (OH) 2 és l'Hidròxid de níquel (II) i el Ca (OH) 2 és l'hidròxid de calci (veja Nomenclatura Química) . Les dissolucions aquoses dels hidròxids tenen caràcter bàsic, ja que estos es dissocien en el catió metàl·lic i els ions hidròxid. Açò és així perquè l'enllaç entre el metall i el grup hidròxid és de tipus iònic, mentres que l'enllaç entre l'oxigen i l'hidrogen és covalent. Per exemple: NaOH (aq) -> Na+ (aq) + OH-